Mercè Rodoreda és més que probablement una de les figures de les lletres catalanes més reconegudes internacionalment. La recepció de les seves obres fora dels territoris de parla catalana ha estat sovint objecte d'estudi i debat acadèmics, sobretot gràcies al fet que han estat traduïdes a desenes de llengües. Aquestes traduccions han permès que l'escriptora hagi arribat a nous espais i als públics més diversos, un fet que sens dubte val la pena estudiar amb més detall. El present treball es fixa en aquest procés de recepció literària en el cas de Txèquia i d'Eslovàquia, on els canvis en la indústria editorial, així com diferents aspectes sociolingüístics, polítics i culturals, han marcat definitivament la fortuna de l'autora entre aquest públic centreeuropeu.